TENSEGRITY AL NATURAL_EL BOSC

Girona Temps de Flors 2014 

En el espai darrere l'absis  del Monestir de Sant Pere de Galligants hem exposats la segona setmana de maig la instal·lació Tensegrity al Natural_El bosc en ocasió de Girona Temps de Flors 2014. L'esdeveniment que se celebra cada any (des de fa més de 10) veu la ciutat decorada amb diferents temàtiques florals: des de les més "pures" (rams, ikebana, bonsai, etc .) fins a altres amb caràcter més espacial.

Tensegrity al Natural és un projecte de creativitat arquitectònica, basat en el principi estructural de la tensegritat, que implica l’ús de branques comprimides que no es toquen entre elles i que es mantenen unides gràcies a les cordes en tracció.

El plantejament de partida és ampli, volent abastar les possibilitats que ens dóna el concepte de l'estructura en tensegrity. A partir de l’estructura més simple, formada per tres branques de ametller, la propuesta espacial es la creación de un bosc d’estructures. 

A l'espai de la instal·lació s'han realitzats diferents estructures bàsiques T-prismes d'un o dos nivells i de diferents alçades, suggerint un bosc d'arbustos de colors. Destaquem el contrast entre els vius colors i la pedra que domina al mur l'absis. Cadascuna de les estructures conté flors de gerbera al centre, dotant l'efecte visual d'ingravidesa, com si la flor estigués surant enmig dels troncs. 

 

 

Un element singular de la instal·lació ha estat la realització d'una estructura amb 6 astes: Diamond Tensegrity. Aquesta té un nivell més complexitat en la seva construcció i s'ha diferenciat de les altres per el diferent tractament de les branques. Aquestes són deixades al natural amb les seves branques més petites i sense pintar. 

El resultat és un joc cromàtic basat en el diàleg entre els colors de les branques i les flors. Les branques de les estructures més simples de colors són decorades amb les flors blanques i les branques naturals de la tensegrity icosàedre amb les flors de diferents colors.

 

En la realitat hi ha moltes aplicacions arquitectòniques de les Tensegrity a diferents escales del projecte. També l'estudi d'aquesta geometria s'estén a moltes àrees de la ciència com la biologia, per exemple aquestes estructures es troba a les nostres cèl·lules, oa la nostra columna vertebral, etc. Aplicar els principis de la tensegritat pot obrir les nostres ments a noves formes de creativitat i aprendre més sobre el món que ens envolta. Aquestes estructures ens acosta a una construcció inspirada en els principis de la natura, i per tant més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. 

En aquest marc general la instal·lació presentada a Girona té com a objectius més específics:

Lleugeresa: les branques no es toquen, però creen una estructura que pot suportar pes, així com unir-se a altres estructures similars, dotant al resultat final d’un efecte d’ingravidesa, com si les branques estiguessin flotant en l’espai.

Naturalitat: El muntatge de les estructures és amb branques reciclades de la poda de ametllers, per minimitzar la compra de material i maximitzar el segons usos a les matèries orgàniques. Els altres elements que doten aquestes estructures de contingut també són naturals com les flors de gerberes.

Simplicitata: la proposta no busca omplir els espais, si no dotar-los d’elements singulars que permetin veure’ls d’una altra manera i transitar-los amb un valor afegit. Partim de la senzillesa de les estructures per a dotar l'espai de cos i de caràcter.

Dualitat: la tensió que es genera entre la compressió d’alguns elements i la tracció d’altres, la tensió que provoquen les estructures inertes amb els objectes dotats de vida i color, la tensió entre la immobilitat dels elements de projecte amb el pas continu de visitants, la tensió entre els propis elements orgànics i naturals i les persones que visiten l'instal·lació,...

Versatilitat: les estructures es poden col·locar unes sobre les altres, conformant una alta columna suspesa en l’espai. Les estructures ens poden indicar un recorregut al llarg d’un carrer o dins d’una plaça. Les estructures es poden penjar de dalt de tot d’una paret i dotar-les de relleu. Les estructures en tensegrity tenen una infinitat de possibilitats en funció de l’espai en el que es troben. Per això ens sembla tant interessant i destacable la seva gran capacitat d’adaptació per el caracter temporal i efimer l'esdeveniment.

Grup de treball Tensegrity al Natural_El bosc

Idea i Muntatge: Laurens Schocher, Ludovica Rossi, Alba Romera i Mariona Gens
Text i Foto: Ludovica Rossi i Mariona Gens